El dimarts 10 de juny, l’Alessandro Coccozza SJ ens va llançar una pregunta profunda als grups de Magis i Intermagis: “Buscar esperança a les fronteres?”
Tot començava, com sovint passa, amb una inquietud interior: un “I ara què?”. Aquesta mena de neguit que tots hem sentit alguna vegada, quan alguna cosa es desperta dins nostre i ens empeny a anar més enllà. I aleshores, la pregunta canvia. Ja no és només “Què he de fer ara?”, sinó “Què vol Déu de mi, ara?”.
Aquest interrogant ens porta inevitablement a la Paraula, a la vida de Jesús, per cercar-hi una resposta. Fer per fer ens esgota. En canvi, buscar el diàleg amb Jesús ens transforma, ens qüestiona i ens mou. Jesús no proposa un optimisme ingenu. No ens diu simplement que tot anirà bé. Ens parla d’esperança: una confiança profunda que demana acció. Una fe nascuda de l’esperança que ens converteix en agents de canvi, no només en espectadors.
Per això, l’estudi —entès com a discerniment, com a recerca de sentit— ens condueix al servei.
Però no qualsevol servei: un servei viscut a la frontera. Un servei que, si no ens porta a les perifèries, perd el seu sentit. Aquestes fronteres poden ser físiques, emocionals, socioeconòmiques o relacionals. I és en aquests límits on l’amor es fa veritable.
Com ens recordava el Pare Arrupe:
«L’amor només és creïble quan es fa servei.»
L’Alessandro també ens recordava que aquest procés de pregunta – estudi – servei és cíclic. Hi tornarem al llarg de la vida. Però el retorn mai és en va. Tornar als espais coneguts amb mirada nova ens ajuda a veure què ha canviat, en nosaltres i al nostre voltant.
Finalment, ens va convidar a identificar les nostres pròpies fronteres, aquells llocs on Déu ens espera. A sembrar-hi llavors d’esperança, amb esforç, amb fe i amb amor.
Aquell vespre amb l’Alessandro va ser un espai de llum, de trobada i de comunitat. I, com tot espai fecund, no ens va deixar amb respostes tancades, sinó amb preguntes vives, plenes de sentit i obertes al camí.





